Més enllà del detall formal del llibre, jo en destacaria especialment la prosa colpidora que fa servir per narrar una història d’amistat i de mort. El dolor, la ràbia i la impotència que sent Johnson per la mort de l’amic vessa uns valors universals que toquen la fibra sense caure en cap cas en la sensibleria. Val a dir que també hi ha lloc per a passatges extraordinaris que trenquen la intensitat emotiva de la novel·la i que diverteixen al lector amb la sinceritat descarnada de l’autor, com quan narra les misèries de la seva feina com a periodista esportiu. La història que llegim en aquesta novel·la, encara que des del principi siguem sabedors de la mort de l’amic, és en el fons la història d’una vida amb tota la seva cruesa però també la seva bellesa.